La força de fer xarxa!
Síntesi de l’entrevista amb Antonio Collado, dinamitzador digital del Punt Òmnia de Santa Coloma de Cervelló (entrevista realitzada el 09/09/2020).
Els Punts Òmnia són centres TIC oberts a la ciutadania on es desenvolupen de manera presencial diferents formacions relacionades amb les TIC, i formen part de la Xarxa Punt TIC. També es dona suport, assessorament i acompanyament en matèria TIC a qui ho necessiti, possibilitat de connexió des del lloc, i poder utilitzar els equipaments tecnològics dels que disposen.
Quines activitats heu digitalitzat des de la vostra entitat en aquesta adaptació?
Hem hagut de digitalitzar pràcticament tot el que fèiem.
Nosaltres principalment fèiem classes presencials, només teníem algunes activitats que ja s’intentaven encarrilar des de la perspectiva digital i fer-les en línia, però eren només proves. Ara, amb l’obligatorietat de treballar des de casa, hem hagut de fer tota mena de sessions en línia amb totes les eines disponibles.
Per exemple, teníem presencialment el que s’anomena l’accés lliure, on venien persones perquè les poguéssim assessorar. Això ha passat a fer-se directament amb consultes per correu electrònic, WhatsApp, trucada telefònica o videoconferència. En aquest darrer cas, hem utilitzat sobretot Zoom, Meet, i també han provat altres plataformes.
Eines utilitzades en aquesta adaptació i la seva aplicació
Per una banda, hem fet servir videoconferència amb grups petits, però també hem fet servir molt el YouTube Live, que ens permetia enregistrar la sessió per després compartir-la.
A més, té un cert nivell d’interactivitat amb un xat. Si necessitàvem més interactivitat més enllà del xat, doncs fèiem una videoconferència amb Zoom o Meet, i també s’enregistrava.
Amb l’enregistrament, després ho podíem compartir amb els usuaris que no es podien connectar per l’hora, per exemple.
També hem fet servir l’eina d’edició OBS de manera combinada amb aquestes sessions, ja que permet fer les sessions de manera conjunta entre més d’un dinamitzador d’altres punts Òmnia, i així es feia una única sessió (abans, presencialment, cadascú feia la seva des del seu punt).
Clar, nosaltres hem notat molt l’esquerda digital, i hi ha molta gent que ha caigut, persones que venien a les formacions presencials i que ara no hi han participat, algunes perquè no tenien bona connexió o els aparells adequats. Això ha fet que perdéssim usuaris, altres perquè els atabalava fer-ho tot tecnològicament. Aquesta és la crua realitat.
Llavors, si en sessions presencials teníem, per exemple, 10 usuaris, ara només n’hem tingut sis o set, aproximadament. S’ha perdut una mitjana aproximada d’uns quatre usuaris per sessió.
Estratègies per mantenir el vincle amb els usuaris
En concret, les estratègies amb aquestes persones, per mirar de mantenir el vincle, és una qüestió difícil, ja que no depèn només de nosaltres. Per exemple, amb les que no tenien ni connectivitat ni aparells prou potents per seguir les formacions en línia, els van trucar per saber què passava, i ens vàrem intentar adaptar a les seves possibilitats, amb eines més senzilles com el WhatsApp.
En l’altre cas, hi ha gent que es cansa de tanta tecnologia, i quan els truques et comentaven que estaven farts. La tecnologia té unes limitacions (tema llacunes interactivitat).
Precisament, les persones que s’estan perdent són el nostre públic objectiu, persones grans en bona mesura.
En aquests moments, estem plantejant noves estratègies per mirar de recuperar-les, sinó quedaran fora, i necessitarem implementar metodologies per motivar-les, i adaptar-nos sobretot a les eines que estiguin fent servir.
Una primera solució per les persones amb problemes de connectivitat o que tenien limitacions per connectar-se a les hores proposades, ha estat enviar els enllaços dels enregistraments per WhatsApp, perquè almenys tinguessin accés a la formació, ni que sigui en diferit. Així es perd interactivitat, fins i tot cal tenir en compte que hi ha molta gent que li costa escriure amb el telèfon. En aquests casos, es pot proposar fer-ho amb missatges de veu, com els que permet el WhatsApp. Llavors, en determinats casos, s’ha establert a través del WhatsApp, una manera on poguessin preguntar i connectar-se, també amb les videotrucades, que ofereix aquesta eina, que tot i ser molt limitada, amb grups petits que tenen aquestes dificultats, ens ha funcionat prou bé, ja que es tracta d’una eina poderosa en el sentit que la coneix i l’utilitza pràcticament tothom sense massa dificultat, i és més fàcil que no pas haver d’aprendre a utilitzar una eina nova.
També hem facilitat tutorials per fer servir les eines, sobretot en petites píndoles en vídeo…
Limitacions
Igualment, s’ha evidenciat que, tot i que fem mans i mànigues amb la tecnologia, aquesta té les seves limitacions, no té la mateixa interactivitat que la presencialitat, i molta gent pregunta quan tornaran les sessions presencials.
La qüestió és que fer-ho en línia representa un model nou, una feina d’habituació i aprenentatge, tant dels dinamitzadors com dels usuaris.
Ens ha vingut de nou, i ens hem vist en la necessitat d’explicar que ha canviat el paradigma, explicar les normes d’ús en una videoconferència, per exemple. En aquest sentit, recordo un dia que una senyora, abans d’iniciar una sessió amb videoconferència, no era conscient que l’estàvem veient i es va començar a canviar de roba…
Això és una altra cosa i té una altra manera de fer, requereix també regles d’ús.
També ens hem trobat amb gent que era molt oberta i que davant de la càmera s’ha sentit molt cohibida, i viceversa.
Un altre col·lectiu que ens preocupa són les famílies i les escoles. Tota aquesta situació ha evidenciat l’esquerda digital a les famílies. Per exemple, ens han arribat demandes de famílies que no saben fer servir el Drive i ens demanen ajuda.
De cara al setembre, estem preparant alguna cosa, també com ajudar les escoles i els equips docents en aquest sentit.
Treball amb entitats del territori i col·laboracions
Pel que fa al treball amb altres entitats del territori, abans, presencialment, fèiem formacions presencials amb elles. Ara el que s’ha fet és assessorament específic amb les entitats que ho han demanat de manera molt més concreta, per donar determinades solucions que ens demanaven (p. ex., l’ús d’una determinada eina), i tot s’ha fet en línia, com les anteriors.
Respecte a aquesta feina que hem fet amb les entitats, per exemple, n’hi ha una que demanava com fer un catàleg digital solidari per vendre productes, necessitaven fer un web per mostrar-lo. Llavors, combinant videoconferència i videotutorials, els vàrem explicar com utilitzar el Google Sites per crear aquest catàleg.
Altres entitats necessitaven aprendre com fer cobraments en línia, i el mateix, els hem ensenyat com utilitzar el WhatsApp Business, el Bizum, etc.
Una tercera pota del que hem fet durant aquesta adaptació és fer xarxa entre els dinamitzadors d’altres punts, utilitzant les eines que hem comentat.
També vàrem crear un canal a YouTube, on cada dinamitzador i formador ha compartit vídeos explicant com fer determinades coses, i que la resta podien reutilitzar o aprendre. Són els Tallers Zombies.
Cap al final, també vàrem incorporar una eina nova per fer xarxa, el Discord, molt potent per interactuar, amb moltes funcionalitats per treballar en equip, per muntar formacions internes, es podien fer diverses formacions a la vegada (té diferents sales, etc.). Està dissenyada per als gamers, però ens ha donat molt bon resultat, i ara l’estem investigant una miqueta més.
Necessitats formatives o d’acompanyament de la pròpia entitat en aquests moments, tenint en compte l’experiència passada els darrers mesos
Sobretot, ara ens estem centrant en com poder recuperar la gent que s’ha perdut. És un problema comú amb altres punts.
S’estan plantejant estratègies de motivació i de facilitació. Per exemple, trucar-los i utilitzar les eines que coneguin i facin servir, com el cas del WhatsApp, també fer petites videotrucades personals a través d’aquesta eina per motivar-los i acompanyar-los.
Una altra estratègia és que les persones que presenten més dificultats, més enllà de la connectivitat o de disposar d’aparells, també les que estan desmotivades, que no els agrada la tecnologia ni fer-ho en línia, puguin engrescar-se gràcies a altres companys, persones que potser tenen una mica més de nivell, i es puguin ajudar entre elles.
Fer dinàmiques de grup en aquest sentit, i que puguin fer de mentors seus, suport intergrupal, reforçar tot aquest aspecte per aconseguir que es puguin tornar a enganxar.
Per exemple, tenim un grup de dones que els agrada molt la cuina, altres els agraden altres coses… Doncs mirar de localitzar aquests temes comuns que els motiven, i a partir d’aquí, crear grups de suport que fomentin l’aprenentatge en l’ús de les eines digitals per anar-s’hi habituant.
Al final, a nosaltres el que ens interessa és que totes aquestes persones no es quedin fora. Per exemple, hi ha el tema de la solitud, especialment amb la gent gran. Molta gent d’aquest col·lectiu venia a les sessions presencials per socialitzar. I ara s’han quedat a casa. El tema és mirar d’apropar-nos a aquestes persones, i amb l’ús de la videoconferència els podem veure la cara…
També pensem muntar algunes activitats amb famílies.
També com donar suport a les escoles, fins i tot estem pensant cedir espais perquè puguin fer classe als punts, fer extraescolars per als pares i, així, puguin donar un cop de mà als seus fills amb les eines digitals.
Molt important que les entitats no perdin la seva activitat. Per fer-ho, muntarem videotutorials o sessions, perquè les entitats puguin dinamitzar, ni que sigui virtualment la seva activitat, i no es perdi el teixit associatiu dels territoris. Perquè ens consta que moltes entitats han deixat de fer la seva activitat a causa d’això.
També el treball amb les persones aturades. Estan en contacte amb el SOC per fer tallers específics de cerca de feina, hi ha un increment de la demanda. Estan mirant com fer les sessions que fèiem presencialment, i posar-les en marxa en línia.
Aspectes positius i reptes
Aquesta situació ha fet avançar coses. Tothom s’ha hagut de posar les piles amb això. I per als punts és una oportunitat per aprendre. També per fer teletreball. Això ha vingut per quedar-se.
Amb els usuaris, és una oportunitat per estar-hi més en contacte, per no haver de desplaçar-se per fer les formacions, i per espavilar-se amb el tema de l’alfabetització digital. Ara aquest aprenentatge s’ha convertit en una cosa obligatòria, has de saber com moure’t en aquests entorns i amb aquestes eines, també per als processos de cerca de feina, on algunes entrevistes ja les estan fent per videoconferència… Aprenentatge per immersió?
Per exemple, tenim el cas del funcionament de la Meva Salut. Al respecte, comentar-vos que s’havia muntat una formació presencial abans de la pandèmia i van venir només tres persones. Just durant la pandèmia, es va oferir la mateixa formació en línia i va estar a tope, un munt d’usuaris connectats. La necessitat fa que la gent es pugui espavilar més ràpid.
Un altre exemple: quan feia els cursos de cerca de feina els parlava del videocurrículum, les entrevistes en línia, i la gent semblava que no s’ho acabava de creure.
Per les entitats, algunes estan veient com aquest esforç els pot reportar un creixement, com el cas de l’entitat que ha treballat el catàleg en línia.
Com a oportunitat, destaco tota la xarxa que hem fet entre els dinamitzadors. Ha estat molt interessant, s’han creat sinergies, s’han compartit experiències, maneres de fer, estratègies i bones pràctiques, una cosa que no s’havia treballat de manera tan intensiva com fins ara. És a dir, com a Xarxa Òmnia no fèiem gaire xarxa, a causa del dia a dia, i cadascú està al seu territori, ens veiem un cop a l’any, si algú tenia algun problema es comentava en els fòrums comuns interns, però no es feia gaire xarxa de manera tan continuada.
Durant aquests mesos, per exemple, han creat una iniciativa de xarxa, les Formacions Zombies, un canal a YouTube per fer formacions internes entre els dinamitzadors, d’ajuda mútua. Per exemple, es va compartir com explicar fer animació 2D de baix cost, i tots flipàvem, o com fer programació senzilla bàsica per a nens i nenes, entre d’altres… Tot això ha estat brutal, tot el que tothom sap fer i no se sabia, s’ha compartit i ha ajudat a crear noves iniciatives formatives, a aprendre, a crear xarxa i comunitat de pràctica.
Tot això ha estat molt més útil i potent que totes les entitats de suport que tenim. Per exemple, dinamitzadors de L’Hospitalet van engegar una iniciativa a base de concursos per engrescar els ciutadans, al Baix Llobregat també un concurs de preguntes, metodologia de ludificació… I tot això ara s’ha compartit.
També cal dir que la Xarxa Òmnia continua sent una desconeguda, i que des de l’Administració es podria recollir d’una manera més adequada tot el que s’hi fa, i fer-ne una difusió més potent, per tal que pugui arribar a tothom.